Transició Ecològica impulsa un estudi sobre la capacitat d’autoconsum de les teulades i un mapa solar amb informació de cada edifici dirigit a la ciutadania
La Regidoria de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló ha presentat aquest dimarts un estudi sobre el potencial de les cobertes del terme municipal per a impulsar l’autoconsum energètic, així com un mapa solar amb informació de cada edifici dirigit a la ciutadania localitzable en el web castello.es. Aquestes eines són una oportunitat per a avançar en una transició energètica justa. Així, l’informe mostra una capacitat òptima de les cobertes de la ciutat en usos residencial, industrial i terciari de 660.000 panells solars, amb una capacitat de 275 megawatios, que suposaria el 44% del consum elèctric anual del municipi, un estalvi econòmic anual de 79 milions d’euros i una reducció de 57.000 tones de C02 a l’any.
“Es tracta d’un treball pioner en la Comunitat Valenciana, desenvolupat amb l’assistència de l’empresa tecnològica Impacte, que ofereix llum per a saber quins passos i planificació ha de dur a terme l’Ajuntament per a encarar un transició energètica el més justa possible”, ha destacat el regidor de Transició Ecològica, Fernando Navarro, que ha ressaltat “que aquest estudi marc, el mapa solar, el pròxim informe sobre emissions 0 en dependències municipals, la creació de l’Oficina de l’Energia i la dinamització de la comunitat energètica local suposen una estratègia que diu que la transició energètica la volem liderada per l’Administració i ordenant una resposta a la crisi ambiental que no siga a costa d’agreujar altres crisis en el territori”.
Castelló arranca així el 2023 amb una planificació detallada de potencial i contribució màxima de l’energia solar fotovoltaica en el municipi i amb una eina a la disposició del ciutadà per a facilitar la presa de decisions amb un simple clic en la seua teulada en la portada del web de castello.es
Ximo Masip, responsable de ImpactE, ha donat detalls dels resultats i ha subratllat l’objectiu d’aquesta actuació “per a implicar la ciutadania en la transició energètica justa”.
Segons l’informe, que es pot veure en el web castello.es, en la secció de Medi Ambient, la capital de la Plana compta amb un total de 23.239 edificis compostos per 189.210 immobles. Amb ús predominant residencial 43,7%, seguit del terciari i finalment un 2,8% industrial. Tots els seus immobles consumeixen, segons dades horàries dels últims dos anys obtinguts des de la distribuïdora elèctrica, 810 GWh anuals. D’aquest consum, el 48% ve repercutit directament pel sector industrial. El 19% del sector residencial i finalment el 33% per part del sector terciari. Aquestes dades de consum superposats sobre el nombre d’immobles destaquen l’elevat ús energètic del sector industrial castellonenc.
El potencial fotovoltaic presa en consideració dos resultats diferents que cal tindre en compte. D’una banda, el potencial òptim o econòmic, que fa referència al nombre de panells necessari per a satisfer les necessitats dels immobles de l’edifici (un habitatge residencial pot tindre una necessitat mitjana de 3 panells). D’altra banda, el potencial màxim tècnic, que fa referència al nombre de panells que caben sobre la coberta (aqueix mateix habitatge pot tindre espai per a 20 panells). Segons els costos i el marc normatiu actual, l’escenari òptim resulta el marc més factible d’implementar per part de la població, ja que instal·lar 1,6 vegades més de potència repercutiria uns estalvis únicament 1,1 vegades majors per l’extra d’excedent abocat a a el xarxa que no pot ser aprofitat pels immobles.
Els resultats mostren que Castelló té un potencial òptim de 275 megawatios, un estalvi econòmic anual de 79 milions d’euros i una disminució de 57.000 tones de C02 a l’any.
Per part seua, el potencial màxim tècnic podria albergar 430 MWp i 1,1 milions de panells. Aquests podrien generar el 73% de les seues necessitats energètiques anuals, encara que es podria autoconsumir el 34%. Això permetria estalviar 88 milions d’euros a l’any al conjunt de la població i evitar 94 mil tones de CO2 anuals a l’atmosfera. No obstant això, dimensionant les instal·lacions concorde a les necessitats energètiques de cada immoble cal tindre en compte les dades òptimes.
L’estudi presenta els resultats també desagregats per sectors productius. El sector industrial malgrat tindre la menor taxa d’ocupació del territori, 12,7% enfront del 50,3% del sector residencial, aconsegueix una major taxa d’estalvi d’emissions. 27,3% enfront del 16,9% del sector residencial. Aquest sector permet, amb un menor nombre d’actuacions aconseguir un major impacte en l’estalvi d’emissions global. A més, és possible conéixer les millors cobertes de la ciutat basades en els diferents indicadors, com a potència màxima disponible, millor retorn de la inversió i majors necessitats de potència.
Els resultats permeten conéixer, a més, valors mitjans d’estalvi que permeten tindre un ordre de magnitud en la presa de decisions d’indústria, comerços, comunitats de veïns i habitatges. Així doncs, s’estima un impacte notable en l’estalvi mitjà en el terme d’energia de la factura elèctrica de 350 €/any per habitatge, 20.000 €/any per indústria i 2.500 €/any per immoble d’ús terciari.
Castelló també va encarregar a ImpactE un Mapa Solar de la ciutat, de manera que qualsevol ciutadà puga consultar des del seu mòbil, tauleta o ordinador en el web municipal el potencial fotovoltaic del seu edifici complet i immoble concret. Coneixent, el nombre de panells que caben en la seua coberta, la recomanació del nombre de panells a instal·lar i els impactes econòmics, inversió, estalvi i període de retorn, derivats; així com els impactes ambientals.